“L'òpera no és un art de museu”
El tenor Rolando Villazón presenta un disc amb
àries de Verdi que cantarà al Palau de la Música aquest estiu
El tenor Rolando Villazón, ahir a Barcelona. Foto: JUANMA RAMOS.
El cantant mexicà tornarà al Liceu amb ‘L'elisir d'amore', de Donizetti
El tenor Rolando Villazón (Mèxic, 1972), una de les grans figures líriques
actuals, va viatjar a Barcelona dimarts passat per signar exemplars de la
novel·la Malabares (Espasa) i presentar el seu disc Giuseppe
Verdi, A musical journey (Deursche Grammophon), amb àries de Verdi
que configuren el repertori de la seva gira europea que el portarà de nou a
Barcelona, el 27 de juny al Palau de la Música. Abans tornarà a Catalunya per
interpretar al Liceu (27 i 30 de maig, i 2 i 5 de juny) l'òpera L'elisir
d'amore, de Donizetti.
A la botiga del Liceu va signar dimarts exemplars del seu llibre, però va ser
a la llibreria La Central on va viure la seva primera anècdota de Sant Jordi,
quan una seguidora seva es va sorprendre de trobar-lo entre escriptors. Es va
confessar gran admiradora, però mirant de reüll el llibre li va dir: “No sabia
que fes llibres.” Va girar cua i se'n va anar. “Sé que de moment qui s'apropa a
mi perquè he escrit un llibre ho fa perquè em coneix com a cantant, però jo crec
en mi com a escriptor –explica–, tot i que una cosa és cantar sota la dutxa i
una altra dedicar-t'hi professionalment; una cosa és escriure i, una altra,
publicar un llibre. Hauria pogut fer una obra sobre superació personal o
explicar la meva vida, però el que volia fer és una novel·la per poder narrar
una història.”
A més de tenor, director d'escena, escriptor i caricaturista, també fa de
pallasso amb Narices Rojas, una organització dedicada a fer animació als nens
hospitalitzats. Diu que li agraden els nous reptes, però sempre si hi pot
aportar alguna cosa. “Això no sempre s'entén. Quan era líric em vaig posar a fer
barroc perquè creia que podia dir alguna cosa personal en aquest àmbit.”
Pel que fa a Verdi, motiu del seu darrer disc, el considera un autor
totalment contemporani. “Verdi volia connectar amb el públic, explicar històries
mitjançant la música. No composava per impressionar els crítics.” El disc, a més
de les àries més famoses mostra també un Verdi menys conegut.
Nou estil
Rolando Villazón pertany a una generació d'intèrprets que ha canviat les
formes, l'estètica i els rituals de la lírica. “Els Tres Tenors van marcar una
època en què ens vam apropar més al públic. Jo, que sóc de la generació que els
segueix, sento que canto per al públic. No em cal sortir portant un frac a
escena. I em surt saludar a la meva manera i no fent servir els rígids moviments
que ens ensenyaven de joves. Vull estar amb el públic perquè l'òpera no és un
art de museu.”
La pròxima actuació a Catalunya serà al Liceu. “Barcelona és molt important
per a mi. Aquí hi tinc un grup important de seguidors que s'anomenen
villazonistes. Hi he actuat força. Ja he vingut abans amb L'Elisir
d'amore que ara tornaré a fer.”
Sobre el rumor que no cantaria al Liceu pel seu caixet, diu: “Sé que es diu
això. Jo no ho he sentit, però si fos el cas, tinc una relació extraordinària
amb l'administració del Liceu i ben segur que no hi hauria cap
problema.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario