Museu Picasso
del 15 d′octubre
al 16 de gener
Ressenya
En una aposta per oferir noves visions sobre Picasso que relativitzin i renovin els múltiples discursos que envolten la vida i l’obra del pintor, el museu barceloní ha dedicat, recentment, algunes exposicions a explorar la relació del pintor malagueny amb d’altres artistes (Velázquez, Rusiñol...). En aquesta ocasió, s’aborda una relació molt poc explorada fins ara: la de Picasso i l’impressionista Edgar Degas.
Especialment al final de la seva vida, el francès va ser una referència ineludible pel malagueny malgrat la diferència generacional i de posicionament davant la vida, les dones i el sexe (a diferència de Picasso, Degas va carregar tota la seva vida amb la fama de voyeur reprimit i virginal). Per una banda, les visions de la vida urbana moderna (amb el particular homenatge de Picasso de la famosa i polèmica obra L’absenta de Degas) i per l’altra, la fixació pel món de la dansa (que en el cas de Picasso sorgeixen arran de la seva col•laboració professional amb el ballet Serge de Diaghilev i el seu matrimoni amb la ballarina russa Olga Khokhlova) són els lligams més evidents entre dos artistes que mai es van conèixer personalment tot i coincidir a París durant uns anys i viure a pocs minuts de distància l’un de l’altre. Finalment, la incursió silenciosa d’ambdós en el món de l’escultura serveix de fil conductor en els darrers àmbits d’aquesta exposició comissariada per Richard Kendall i Elizabeth Cowling i organitzada conjuntament amb el prestigiós Sterling and Francine Clark Art Institut de Massachussets, segona i última parada de la mostra.
En una aposta per oferir noves visions sobre Picasso que relativitzin i renovin els múltiples discursos que envolten la vida i l’obra del pintor, el museu barceloní ha dedicat, recentment, algunes exposicions a explorar la relació del pintor malagueny amb d’altres artistes (Velázquez, Rusiñol...). En aquesta ocasió, s’aborda una relació molt poc explorada fins ara: la de Picasso i l’impressionista Edgar Degas. Especialment al final de la seva vida, el francès va ser una referència ineludible pel malagueny malgrat la diferència generacional i de posicionament davant la vida, les dones i el sexe (a diferència de Picasso, Degas va carregar tota la seva vida amb la fama de voyeur reprimit i virginal). Per una banda, les visions de la vida urbana moderna (amb el particular homenatge de Picasso de la famosa i polèmica obra L’absenta de Degas) i per l’altra, la fixació pel món de la dansa (que en el cas de Picasso sorgeixen arran de la seva col·laboració professional amb el ballet Serge de Diaghilev i el seu matrimoni amb la ballarina russa Olga Khokhlova) són els lligams més evidents entre dos artistes que mai es van conèixer personalment tot i coincidir a París durant uns anys i viure a pocs minuts de distància l’un de l’altre. Finalment, la incursió silenciosa d’ambdós en el món de l’escultura serveix de fil conductor en els darrers àmbits d’aquesta exposició comissariada per Richard Kendall i Elizabeth Cowling i organitzada conjuntament amb el prestigiós Sterling and Francine Clark Art Institut de Massachussets, segona i última parada de la mostra.
Maria Merino
No hay comentarios:
Publicar un comentario