SECRET
Papallona,
dissimules com distreta
a sobre la margarida.
Sé que m’has vingut
Té a veure amb la incertesa
dels pètals de la teva flor.
Com l’has sabut tan d’hora?
Només néixer
i ja el volies per tu.
Deixa-me’l degustar
una estona
amb el sol i aquesta brisa
que et belluga l’ala.
Quan l’aire s’aturi
te’l revelaré.
Cal silenci
per parlar fluixet...
EL LLARG PARLAR DE LES ONADES
En cada envestida furiosa aprèn algun mot ornat d’escuma que la repetició aquosa ajuda a retenir capa a capa, tal i com els pedagogs creuen que s’ha d’ensenyar.
Una ona ho diu a l’altra i així fins l’horitzó el mar és un tovalló cantant una fuga enigmàtica.
Les llunes suaus i fines són mestres menys severes i fan que l’onada gansonera es tiri enrere en el saber, són les seves estones de pausa, també aprèn la dolçor del no fer res de profit.
Les barques els fan pessigolles a l’espinada, esternuden i s’agiten i es distreuen de la disciplina diària.
Les roques ferotges, punxegudes i rugoses, a canvi del seu ensenyament metòdic, reben el buidat escultòric que en fa grutes i cavitats pels déus de les profunditats perquè s’hi puguin aixoplugar i explicar històries certes de donzelles encadenades per llargues trenes i llençades una darrera l’altra daltabaix del penya-segat, heroiques davant la barbàrie humana.
DIBUIX D’UNA VERGE ACTUAL
Una noia amb gran cinta al cap
aguantant la cabellera,
un jersei curt i un pantalon baix
centren el melic a la carn.
Les cames acampanades ning-nang
i peus amb sabates de plataforma industrial
llegim a la inscripció bellugadissa del pedestal:
“Sóc la Verge de la sala de ball”.
Mentre escalfa el mòbil
les mans li resen
i també sospira
com la Verge Maria.
Està a l’aguait
d’una vibració divina.
Qui ho endevina?
(Ara, la pots pintar)
... NO HAS CONTESTAT LA MEVA PREGUNTA
La teva afició és parlar.
T’expliques, ordeixes,
trames, aconselles,
opines, rememores,
suggereixes, categoritzes,
sentencies, emfatitzes,
eludeixes, remarques,
afirmes, enraones,
però...
No hay comentarios:
Publicar un comentario