“La poesia ordena el caos, però mai per sempre”
Per mi la poesia sorgeix de l'experiència L'eslavista Josep Maria de Sagarra ens ofereix la conversa que va mantenir amb Adam Zagajewski, una de les veus més destacades de les lletres poloneses
Adam Zagajewski, poeta, assagista, traductor, crític literari; nominat, en la seva darrera edició, al premi Nobel de Literatura, és una de les veus més eloqüents de les lletres poloneses contemporànies. Em rep al seu pis de Cracòvia, una freda vesprada d'hivern. No ha canviat gaire, d'ençà que ens vam conèixer, a Barcelona, el 1997: el mateix front alt, els cabells gairebé blancs, la barba retallada; les faccions, ara potser una mica més plenes; l'esguard, potser no tan brillant, però, per contra, més profund.
Zagajewski s'expressa lentament, en veu baixa, amb l'accent un xic melós dels cracovians. Tria els mots amb cura i, a voltes, diríeu que parla en prosa. Tanmateix, els girs col·loquials i un elegant desordre sintàctic ho desmenteixen tot seguit. A voltes, se'm representa com el jove activista de Solidaritat, el qual m'exposa els seus ideals, tothora vigents. A voltes, però, és el professor de la Universitat de Chicago, qui se m'adreça, i aleshores, com Foci a la seva Biblioteca, Zagajewski parla de les seves lectures en plural: “Hem llegit Mandelstam, hem llegit Machado...”.
A voltes, encara, s'exclama la malenconia del desplaçat, de qui ha viscut l'exili. L'anècdota, la vivència personal, l'erudició, se succeeixen en un discurs ple de records, reflexions, discretes mirades a un incert avenir...