http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/420485-jordi-isern-a-la-recerca-de-la-consciencia.html
Jordi Isern pren el rostre i el cos com un instrument per a la seva recerca identitària Foto: QUIM PUIG.
El pintor exposa al museu Can Framis (http://www.fundaciovilacasas.com/es/proyecto_arte/agenda/Museo_Can_Framis) de Barcelona una desena d'obres.
Les raons de la pintura són inescrutables. Més enllà de la recerca de la forma i de l'estil, Jordi Isern (Barcelona, 1962) considera que pintar és un acte de recerca de la pròpia identitat, no només de la consciència que ens defineix a primera vista i que modula tot el que fem i diem, sinó aquella més amagada, que constitueix l'essència primigènia. I això és el que busca Isern en el seu taller.
El resultat d'aquesta recerca, per Isern “impossible”, es resumeix en la petita exposició que es presenta fins al 23 de juliol a Can Framis, de la Fundació Vila Casas, a Barcelona. L'exposició, que comprèn onze pintures sobre fusta, ferro i paper nepalí, fa els honors a Isern per haver guanyat el premi de pintura de la Fundació Vila Casas de l'any passat.
Isern insisteix en el “caràcter il·lusori de la nostra identitat”, però també reconeix que la seva pintura constitueix una mena de biografia. “Entrar al taller, pintar, és com fer anotacions biogràfiques, de cada dia que passa”, diu, i afegeix que el fet de pintar és com una meditació. “El més real ho visc a l'estudi”.
Paradoxalment, però, és el que té més a mà, el més quotidià, el cos i el rostre, l'instrument que a Isern li serveix per a la seva recerca i li acaba envaint els seus quadres. Són rostres que semblen aparèixer i desaparèixer com les vocals del títol de l'exposició, Dsprcó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario